Jordi Travé: "Amb això fem molt més eficient el CTR. La seva eficiència energètica puja de l’ordre del 15%"

Jordi Travé és el gerent de Feda Ecoterm, responsable de la construcció de la xarxa de calor d’Andorra la Vella. Travé és enginyer industrial i enginyer tècnic en electricitat, compta amb màsters en estructures arquitectòniques i en energies renovables i eficiència energètica.

-Les obres de la xarxa de calor d’Andorra la Vella ja han començat i ja hi ha edificis que se'n beneficien. Fins on arribarà aquesta xarxa?
Actualment, el que en diem la fase inicial, es va posar en funcionament l’any passat, a finals del 2019 i va des de Ctrasa fins als Serradells. Els edificis que estem alimentant a dia d’avui són els d’aquest primer tram, el Centre Esportiu Els Serradells, l’Escola Bressol i el Centre Penitenciari. A dia d’avui estem treballant en la fase 1, que va dels Serradells, baixa tota la part de la carretera de la Comella, creua la CG1 i anem per la Baixada del Molí fins al Poliesportiu d’Andorra. També agafa el camí de la Grau, que és el carrer on hi ha l’edifici administratiu del Prat del Rull. Això està previst posar-ho en funcionament cap a la primavera del 2021. Això podrà alimentar unes 600 llars aproximadament. I les següents fases, pel 2021 es preveu la fase2, que és el carrer Prada Motxilla, el del Lycée Comte de Foix, i després hi ha la fase 3, que és el carrer Prat de la Creu fins aproximadament l’Art Hotel, que això ho preveuríem cap al 2022. En total, es preveu que aquesta xarxa de calor pugui alimentar unes 2.000 llars.

-Més enllà no pot anar?
Sí, les fases més importants són aquestes, i després podrem derivar a diferents petits carrers. Però té un creixement limitat, perquè l’objectiu d’aquest projecte és aprofitar una energia residual, tèrmica en forma de calor, que avui no es pot aprofitar pel funcionament de Ctrasa, i transportar-la cap a les llars per utilitzar-la per a calefacció i aigua calenta al centre d’Andorra la Vella.

-Potser l’avinguda Meritxell ja seria massa gran potser?
S’haurà d’anar mirant. Podrà anar creixent però té un creixement limitat. Després seria buscar nous projectes i buscar altres punts d’aprofitament de calor i altres petites centrals per fer més gran aquesta xarxa de calor.

-Aprofitem una energia residual del Centre tèrmic de tractament de residus. Aquesta energia també s’aprofita per fer electricitat, no?
A dia d’avui amb els residus que no es poden ni reutilitzar ni reciclar ja es produeix electricitat. Però aquest procés de producció d’electricitat té unes pèrdues en forma de calor. No pots aprofitar el 100% de l’energia del residu per fer electricitat. Tècnicament no és possible. I és aquesta calor que aprofitem nosaltres. Amb això fem molt més eficient el Centre de tractament de residus. La seva eficiència energètica puja de l’ordre del 15%. I això és la cogeneració. Amb una mateixa matèria primera produir alhora dues energies. En aquest cas electricitat i calor per a calefacció i aigua calenta sanitària.

-Déu ni do un 15% d’augment de l’eficiència...
Sí, és molt notable. Les tecnologies també van avançant i el que en el seu dia potser no estava tan desenvolupat a dia d’avui ja ho està.

-Clar, i lligat al què dèieu abans, que té un creixement limitat, qui diu que la tecnologia de demà no permeti millorar encara més aquesta dada i anar més lluny?
Sí, evidentment. Nosaltres hem intentat fer el mínim d’inversió al CTR, és una inversió reduïda, de l’ordre d’uns 300.000 euros per aconseguir aquest increment d’eficiència energètica. Evidentment si es realitzen amb noves tecnologies modificacions i canvis importants podríem aprofitar una mica més. Però s’ha de trobar l’equilibri entre la inversió i el benefici.

-Sí, clar, s’ha de justificar. I la diferència amb la xarxa de Soldeu? La matèria prima...
És la principal diferència, la matèria primera. A Soldeu a dia d’avui funcionem amb gas natural i a Andorra la Vella amb residus. També la tecnologia. A Soldeu tenim un motor de cogeneració fent també electricitat i calor, i a Ctrasa es disposa d’una turbina de vapor. Però després la distribució de calor es fa en els dos casos mitjançant canonades i transportem la calor en forma d’aigua calenta.

-Aquestes cogeneracions aporten beneficis obvis.
Sí, el més important que hi ha darrera d’aquests projectes és la reducció de les emissions de CO2, i en aquest particular d’Andorra la Vella millorar la qualitat de l’aire. Aprofitem aquesta energia residual, amb la qual cosa no s’emet cap nova emissió. El que vol dir que totes les emissions que estan generant els sistemes existents de calefacció, ja sigui amb gasoil o electricitat, que són els principals sistemes que hi ha, doncs deixaran d’emetre. Aleshores això significa una reducció de 6.700 tones de CO2 a l’any, que és l’equivalent de treure de la circulació, o el que emeten, uns 3.500 vehicles al cap de l’any. El que és la qualitat de l’aire al centre urbà d’Andorra la Vella millorarà molt.

-Ja que parlem de trànsit, a la Comella també hi haurà un dipòsit de gas per poder seguir donant servei durant l’aturada tècnica de Ctrasa, o per fer front a un pic de demanda... Aquesta és una de les coses que més s’ha plantejat com a preocupació dins la Comissió d’Informació i Vigilància del Centre de Tractament de Residus per part dels veïns, dels vehicles que pujaran. Quins perills poden suposar el dipòsit i els camions?
S’ha de garantir el servei, i si hi ha alguna parada, programada o no de Ctrasa, ha d’haver-hi un combustible que faci de backup, que sigui el pla B. En aquest cas és el gas natural i hi haurà un dipòsit, encara que l’objectiu és funcionar només en cas d’emergència amb gas natural. Per això també la limitació de creixement de la xarxa. És el mateix combustible que s’utilitza a Soldeu i a milers de plantes arreu i fins i tot és que arriba a les cases a les ciutats. A nivell de riscos diria que és un combustible molt segur i pel transport, hi ha el mateix risc que en el transport de qualsevol altre combustible fòssil. El seu transport està molt regulat i jo no recordo cap accident amb gas natural. A més, a diferència d’altres gasos, com el butà o el propà que són més densos que l’aire i s’acumulen a la zona del terra, per això aquests gasos tenen més risc que el gas natural, ja que aquest, si hi hagués una fuita, al ser menys dens que l’aire se’n va cap a l’atmosfera i és pràcticament impossible que es pugui produir la proporció entre aire i gas i una ignició. Aquest és un dels principals punts que garanteixen la seguretat del gas natural.