Triem bé els envasos

Els envasos que tirem al contenidor groc van a parar a la planta de triatge d’envasos, que fa més de 10 anys que funciona. Fins a l’octubre del 2020, aquesta planta es trobava al costat del Centre de Tractament de Residus, el que feia que es veiessin camions grocs de recollida selectiva pujant cap a la Comella i propiciava els rumors que, se separés o no a les llars, tot anava al mateix lloc per a valoritzar energèticament. El gerent de L’home del Sac, l’empresa adjudicatària del triatge d’envasos, Eusebi Gratacós, assegura, però, que “mai hi havia anat res al CTR”.

A l’inici de l’entrada en funcionament de la planta de triatge d’envasos, arribaven unes 1.000 tones a l’any, que es triaven de manera manual i abans del confinament se’n triaven unes 2.300 tn/any, també manualment.

Aquest augment de volum en la recollida dels envasos, les necessitats d’espai i de la millora de les tecnologies de triatge existents, van promoure la recerca d’un nou emplaçament. Des del novembre del 2020, la nova planta de triatge s’ubica a la Borda del Germà, a Sant Julià de Lòria. Aquesta nova ubicació també ajuda a intentar trencar la falsa llegenda urbana de que els envasos i la brossa anaven al mateix lloc.

Ara, a la planta de Sant Julià, el procés està automatitzat i la seva capacitat actual de triatge és de dues tones de residus per hora aproximadament, segons l’estat i la composició dels residus que es rebin. Això és,  fins a 3.200 tones anuals.

Però... estem triant bé els envasos?

No. Primer de tot cal explicar que parlem d’envasos i no de plàstics, perquè el que va al contenidor groc han de ser envasos lleugers, d’aliments i begudes i de productes de la llar com de sabons i detergents. No tots els plàstics ni tots els envasos han d’anar al contenir groc. No hi han d’anar: plàstics durs, joguines, botes d’esquí, galledes, envasos de productes perillosos, residus d’aparells elèctrics i electrònics (també coneguts com a RAEES), com són els petits electrodomèstics ... Sí, a la planta de triatge d’envasos està arribant tot aquest tipus de residus, fins i tot s’hi han trobat residus sanitaris (xeringues, benes, etc), restes d’animals, cables, roba i altres residus industrials.

Per ajudar-nos a separar bé els nostres residus, el Govern ja fa temps que va crear una pàgina web www.mediambient.ad/reciclabe, que informa, d’una manera molt senzilla, a quin contenidor va cada residu. D’una altra banda, els set comuns han creat un altre lloc web i una aplicació mòbil (https://reciclembe.com ) que respon als dubtes que es puguin tenir. Aquesta App és gratuïta i es pot descarregar tant per a Android com per a Apple.

Quan un residu arriba a una planta que no li pertoca gasta uns recursos necessaris per al bon funcionament del circuit de reciclatge i poden, fins i tot, col·lapsar-lo: els contenidors s’omplen més de pressa, a la planta s’han de seguir uns protocols específics i bloquegen uns mitjans essencials per realitzar el triatge.

Què passa amb els residus que arriben a la planta de triatge d’envasos?

A la planta de triatge d’envasos hi ha una zona on els camions de la recollida selectiva poden descarregar. Aquí mateix els operaris comencen una primera tria manual, separant aquells residus voluminosos que han arribat al lloc equivocat: ordinadors, electrodomèstics, sabates, mobles... i es retira el film d’embalar, ja que aquest podria bloquejar la màquina, seguidament es trenquen les bosses per alliberar els residus que contenen amb una màquina obre bosses. Llavors comença el procés de triatge automàtic, que passa per un separador òptic, el qual permet la distinció i classificació de dos tipus de material. Més endavant, un detector de metalls seleccionarà el ferro. Seguidament els envasos arriben a la cabina de triatge, on manualment s’acaben de separar algunes fraccions i aquells residus que han escapat del triatge automàtic. Al final del circuit, mitjançant corrents de foucault es destrien els envasos d’alumini.

Un cop separada cada una de les fraccions acceptades a la línia groga del reciclatge -els plàstics tipus PET (com són les ampolles d’aigua), els tipus PEAD (amb els quals es fan els envasos de detergents, entre d’altres), les llaunes d’alumini (les de refrescos) i les fèrriques (les de conserves), els films i bosses, els tetrabricks i altres plàstics mixtos -, són compactats en bales, i s’exporten a una planta especialitzada en la seva valorització, sigui reconvertint-lo en material nou -el ferro, l’alumini i el plàstic PET poden tornar a l’inici de la cadena de consum-, o per a altres usos -altres plàstics es converteixen en material per a construir mobiliari urbà, per exemple-.

Els residus que no pertoquen al contenidor groc són considerats impropis i són portats al Centre de Tractament de Residus, les fraccions valoritzables a la deixalleria industrial i les que no ho són a la planta de valorització energètica, segons cada cas.