Albert Moles: “Tota energia que puguis valoritzar tèrmicament s’aprofita molt més”

Albert Moles és el director general de Forces Elèctriques d'Andorra (FEDA). Amb ell parlem dels projectes que tenen per al Centre de Tractament Tèrmic de Residus.

-Ara Ctrasa serà totalment propietat de FEDA. Quins canvis hi haurà? 

Jo diria que és la continuació d’una sèrie de canvis que ja fa uns quants anys que anem treballant. Des del 2014 FEDA té el 71,7% de les accions de Ctrasa, i quan es van adquirir aquestes accions a l’època, un dels objectius era fer molt més eficient la planta de tractament de residus i recuperar molta més energia.

-A la ciutadania, que FEDA tingui el 100% no l’afectarà en res? No notarà el canvi?

No. Pel que fa a l’operativa i funcionament de cara a fora no ho notarem molt. El que sí que notarem és que incrementarem molt més la producció d’energia, més que doblar-la, es calcula que es podrien generar gairebé 50 GWh/any entre electricitat i calor. Veurem que recuperem més energia. I amb l’entorn que tenim ara, en què l’energia cada cop és més cara i volàtil, tot el que generem aquí a Andorra cada cop tindrà més valor. També, el que no es veurà de cara a fora, però espero que es vegi ràpidament de cara endins, és tot el suport de FEDA a tota l’operativa. És a dir, incloure tot el funcionament en els sistemes de FEDA, informàtics, finances, controls, etcètera. I això dona una garantia a Ctrasa, també, de tenir aquest suport, i a FEDA dona una garantia que una font molt important d’energia com és Ctrasa funcioni bé.. Perquè us en feu una idea, Ctrasa actualment ja és la segona planta de producció d’energia elèctrica, i quan hi sumem la calor, que es multiplicarà per 10 en els propers anys amb el desplegament de la xarxa de calor d’Andorra la Vella. A nivell energètic tindrà un rol molt important a Andorra.

-Això és sumant l’energia elèctrica i la tèrmica?

Sí. La tèrmica té un gran avantatge, és que el rendiment tèrmic sempre és molt més alt que el rendiment elèctric. Llavors, tota energia que puguis valoritzar tèrmicament s’aprofita molt més.

-Justament, com s’aprofita aquesta energia? Com l’energia de la planta de tractament de residus s’acaba convertint en electricitat? I, potser és més fàcil d’entendre, com s’aprofita la calor?

La combustió dels residus escalfa un circuit d’aigua i genera vapor amb un cabal molt gran, a una pressió de 70 bars (quilos de pressió) i a alta temperatura. Llavors, aquest vapor a alta pressió, el que es feia fins ara era posar-ho en una turbina, que feia girar un generador i produïa electricitat. D’alguna manera, és un tema de passar d’alta pressió de vapor a baixa, i aquest canvi de pressió fa girar la turbina que fa rodar el generador, que genera electricitat. La similitud més fàcil d’entendre és amb l’aigua. Tenim aigua que posem en un tub i una turbina a sota, l’aigua cau i gira la turbina, que al seu torn fa girar el generador. Seria similar. L’únic que amb l’aigua és alçada, que al final és pressió i energia potencial, i amb el vapor és diferència de pressió. Tenim vapor a 70 bars que disminueix la pressió i això fa girar l’alternador. Així és com funciona  l’aprofitament per a producció elèctrica del Centre de Tractament de Residus.

-Això seria, un fenomen com el meteorològic, que els canvis de pressió generen vent?

Sí, és una mica el mateix, i la turbina aprofita aquest vent per girar. El rendiment d’una turbina d’aquesta mida i característiques està a l’entorn del 30%. La novetat, amb les xarxes de calor, és que agafem part del vapor a alta pressió i hi posem un intercanviador, que bàsicament recupera la calor d’un circuit tancat cap a un altre. Un intercanviador és com un radiador, que tens aigua calenta per un cantó i per l’altre un altre medi (potser aire, o un altre circuit d’aigua), com en aquest cas la xarxa de calor que dona calefacció al centre d’Andorra la Vella. El rendiment d’aquests intercanviadors és del 90 i molts per cent. Realment es veu que aprofitant la calor directament i no havent-la de transformar en electricitat es recupera molta més energia. Si volguéssim escalfar la mateixa zona amb energia elèctrica necessitaríem dos o tres vegades més energia, o residus, que amb la calor.

-I aquesta xarxa, fa reduir la producció d’electricitat?

Es redueix una mica, perquè part del vapor no arriba a la turbina. El que es pretén és guanyar eficiència. La turbina del CTR ja arriba a finals de vida, perquè al final són turbines que van molt ràpid i tenen cert desgast, per tant, quan estigui la xarxa de calor pràcticament estabilitzada, d’aquí un any o dos, amb el carrer Prat de la Creu connectat i una demanda molt més alta, volem substituir la turbina actual per una altra que fa les dues coses: que continua baixant la pressió i produint electricitat però que part d’aquest vapor el treu a baixa pressió, a 2 o 3 bars, i l’aprofitem per la calor. Hi haurà prou energia per continuar alimentant la xarxa de calor, però el vapor que arriba en aquest punt ha generat un 70 o 80% de l’electricitat. Aquesta és una de les inversions principals que es vol fer aquests propers anys. La inversió va molt lligada a la utilització de la calor, perquè si en tenim poca també funciona, però quan tinguem la xarxa ampliada té molt més sentit optimitzar-ho. D’alguna manera, amb la instal·lació que tenim ara cap a la xarxa va poca calor i la producció d’electricitat pràcticament no es veu afectada, però quan tinguem molta calor a subministrar a través de la xarxa, amb les condicions actuals hauríem de triar si fem una cosa o l’altra. Aquí farem les dues coses a la vegada. I hi ha un altre tema més tècnic, i és que aquestes turbines avui en dia tenen un rendiment molt millor quela que tenim ara, i tot i treure vapor per a la xarxa de calor, la pèrdua de producció d’electricitat és pràcticament zero. Per això dic que continuarem produint més o menys la mateixa electricitat, però recuperarem molta més calor, i per això es multiplica per més de dos l’energia total recuperada. I sumant-ho tot, seran 50 GWh/any mentre que amb la central hidroelèctrica fem 90 GWh/any. Pràcticament és una mica més que mitja central hidroelèctrica, sumant tota l’energia que produeix.

-Això, un cop fets els canvis?

Sí. I amb la mateixa planta de tractament de residus. El que volem, per una part, és optimitzar molt la producció d’energia i, de l’altra, donar tot el suport tècnic que té FEDA per a ella mateixa i per a les seves filials, com en aquest cas serà per a Ctrasa. Indirectament, també, entre els tècnics de FEDA, de FEDA Ecoterm, de FEDA Solucions i de Ctrasa, crear un pool tècnic que tingui capacitat per resoldre problemes, i fer projectes a tirar endavant. És una garantia que dues empreses tècniques tinguin capacitat de fer, en part, la feina de l’altra.

-Clar, el sistema de Ctrasa tampoc desapareix.

Ctrasa, com empresa es queda igual, canviem les accions, l’escriptura i estatuts, etc., però com a empresa i quant a les persones es queda igual. L’únic que es tracta és de fer moltes més sinergies. Després també hi ha una part important, i és que tots aquests projectes, fets des de Ctrasa tots sols són complexes, perquè tenen talent orientat més a l’operativa i no tant per fer projectes. Amb l’ajuda del departament d’enginyeria de FEDA, d’entrada li dones més garanties i més capacitat de fer i veure coses diferents. Des de FEDA també tenim molts contactes, proveïdors i empreses, i tot plegat pot fer que tot això millori molt, que sigui més fàcil, que tinguem garanties que tot plegat es fa molt bé.

-Així, pel que fa als objectius concrets que us heu marcat per al CTR és doblar la producció...

Sí, i també el tema de crear sinergies i de continuar millorant processos i de posar al dia totes les instal·lacions, perquè la planta es vagi adaptant poc a poc a les futures normatives, que ja està canviant.

-I s’aporta una visió més enllà de la gestió de residus.

Sí. I és aquesta visió, la d’aprofitar la instal·lació industrial i que en puguem treure el doble o el triple de profit, d’energia i de funcionament. I això és una mica el que cada dia té més valor, sobretot en el món de l’energia. I al final, t’ho miris com t’ho miris, l’energia produïda per Ctrasa, el seu cost és igual al del funcionament de la planta, sempre. El cost de les inversions, de les instal·lacions que s’han de fer, i el funcionament de la planta. Amb la qual cosa, quan el petroli, el gas, l’electricitat pugen o baixen, el cost de la planta sempre és el mateix, i això, també fet des de FEDA, té un altre interès, i és que amb aquestes instal·lacions, tant amb la central hidroelèctrica com amb Ctrasa i altres projectes, com el parc eòlic i altres, el que busquem és que cada planta produeixi al seu cost, a un cost òptim, i tot això contribueixi, o repercuteixi, en un no increment a les tarifes dels clients. D’alguna manera, tot el que estem produint aquí al cost que sigui, quan els preus de fora es multipliquen com ara, aquí el que fa FEDA no és incrementar aquest preu a la factura, el que fa és, amb aquest preu aguantar la pujada dels altres. I això crec que també és molt important per tot l’ecosistema d’energia i la manera de fer i treballar.