Quin control es fa de les emissions?

El Centre de Tractament Tèrmic de Residus duu a terme un control exhaustiu de les emissions a l’atmosfera que es generen en el procés de valorització energètica de residus. Els motius són diversos, i encara més els paràmetres vigilats. Hi ha dos tipus de control: controls en continu, mitjançant uns analitzadors instal·lats a la xemeneia, i controls semestrals, a càrrec d’organismes de control acreditats independents. 

A ningú se li escapa que el motiu principal pel qual es controlen les emissions és pel possible efecte que aquestes poden tenir sobre l’entorn i la salut pública. La responsable de Medi Ambient de CTRASA, Elena Izquierdo, explica que legalment hi ha establerts uns límits d’emissió per als diferents paràmetres, i que aquests són molt estrictes. Així i tot, “sempre estem molt per sota dels valors límit”, assegura. Així mateix, la legislació també preveu que es puguin superar aquests límits d’emissió un màxim de 60 hores anuals, però en el cas del Centre de Tractament de Residus d’Andorra no s’ha arribat mai a superar aquest límit.  Cal destacar també que tota la normativa d’emissions del Centre de Tractament de Residus està alineada amb la normativa europea.

D’altra banda, les emissions de substàncies característiques de la valorització energètica de residus es contraresten fent diverses correccions durant tot el procés de valorització energètica.

El primer que cal assenyalar és que les emissions estan relacionades amb les condicions en què arriba el residu per a ser valoritzat i si conté residus que s’haurien d’haver separat per a fer-ne una gestió diferent a través del reciclatge o a la deixalleria. Izquierdo explica, per exemple, que si el residu conté molts elements que tenen clor, com poden ser els plàstics o el paper -elements que s’han de reciclar-, es pot produir una emissió d’àcid clorhídric, o fluorhídric si hi ha elements que contenen fluor -com poden ser els medicaments i productes d’higiene-, contaminants atmosfèrics responsables del fenomen de la pluja àcida. Per a contrarestar-ho i “reduir els efectes més nocius i evitar mals majors”, en el procés de valorització s’introdueix calç en format pols.

Per a contrarestar la presència de dioxines i furans, contaminants propis de qualsevol procés de combustió de matèria orgànica i substàncies amb clor, es controla meticulosament la temperatura de combustió i s’injecta, durant la valorització, carbó actiu en forma de pols.

Tant la calç com el carbó actiu atrapen o reaccionen amb les substàncies que poden resultar nocives, les quals queden retingudes en el filtre de mànigues. Aquest és un tipus de filtre col·lector de partícules de la corrent gasosa format per diferent mòduls on es queden retingudes les cendres, les partícules de calç i de carbó, que al seu torn han atrapat dioxines, furans i/o que han reaccionat amb altres elements contaminants.

Uns altres paràmetres a controlar són els òxids de nitrogen, responsables del que es coneix com a smog fotoquímic, una espècie de boira contaminant com la que es produïa a la Londres de l’època industrial. Per a reduir aquestes substàncies, en el procés de valorització s’injecta urea i fangs de les depuradores del país majoritàriament en format líquid per què contenen amoníac. La utilització dels fangs de depuradora és una particularitat d’Andorra amb un triple objectiu: evitar la contaminació atmosfèrica, obtenir energia a partir d’aquests residus i reduir la dependència d’importació d’urea.

Finalment, també es controla la possible presència de metalls pesants, i altres contaminants, però “evidentment sempre estan per sota dels valors límits establerts”, assegura la responsable de Medi Ambient de CTRASA, que recorda que a part dels controls en continu que duu a terme la mateixa companyia, també es fan validar semestralment per organismes de control externs autoritzats.

Des del web de CTRASA es poden consultar els valors de les emissions a temps real.